divendres, 15 de febrer de 2013

Commemoració dels Fets de La Gleva de 1714

Demà dissabte Òmnium Cultural d'Osona ha organitzat un any més la commemoració dels Fets de La Gleva de 1714. La columna de Sant Miquel de Balenyà i Seva, Antoni Desvall i de Vergós (Marquès de Poal) hi tornarà a ser present. Així que animem a tots els veïns i veïnes de Balenyà a participar en aquest acte d'homenatge als patriotes catalans. 

LA HISTÒRIA
En el context de la Guerra de Successió, el Santuari de la Mare de Déu de La Gleva fou escenari d'un interessant episodi històric, que fins fa poc temps s'havia mantingut en l'oblit. La documentació que s'ha recopilat sobre aquells esdeveniments explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar a les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes. Les forces borbòniques, en assabentar-se d'aquesta mobilització d'homes, no van dubtar en atacar-los per imposar la seva superioritat en tècnica militar i en efectius disponibles. Amb el comte de Montemar al capdavant, llançaren l'atac borbònic, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la Plana de Vic (els capitans Joan Casanovas i Josep Cararac) van optar per enviar un destacament de 300 homes a defensar l'estratègic Santuari de La Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques. L'esperança dels catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior.

Després dels primers enfrontaments entre les dues forces, el capità Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el Santuari de La Gleva, aturant la primera ofensiva borbònica. A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al Santuari sense treva. Fou al tercer dia quan el capità Cararac va ser abatut, al rebre un tret de bala durant la revisió de defenses que efectuava a primera hora del matí. El seu relleu el prengué el capità Rata, de Sant Hipòlit.

Amb el pas de les hores, i mort Cararac, prengueren pes les gestions dels capellans per pactar una rendició, a les quals el capità Rata va accedir amb una condició: que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el Santuari, per tal de ser lliurats en pel proper intercanvi de presoners. Arribada la nit d'aquella mateixa jornada, el capità Rata fugia, i l'endemà es produí la rendició. Les tropes borbòniques van trencar el
pacte, i els 120 homes refugiats al Santuari de La Gleva van ser executats sense miraments.

Al despuntar l'aurora del dia següent, el Marquès de Poal arribà amb els seus reforços, 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer als herois que van protagonitzar el que avui coneixem com els Fets de La Gleva de 1714. Aquell episodi no s'esdevingué en va, puig l'exèrcit català sí que va poder fer retirar del Voltreganès les tropes borbòniques, que no obstant tornarien unes setmanes després i calarien foc a la Vila de Sant Hipòlit, en un tràgic 12 de febrer de 1714. Altres viles van córrer la mateixa sort a mans franco-castellanes, com ara Torelló, Oristà, Prats de Lluçanès, o Moià. A nivell de tot el país, la victòria de Felip V i l'entrada dels borbònics suposà la pèrdua definitiva de la sobirania per Catalunya, quedant els catalans destinats a un sotmetiment castellà del que encara avui dia paguem les conseqüències.

LA COMMEMORACIÓ
A mitjans de 2010 un grup de persones del Voltreganès, coordinats entre ells com a membres de la recent creada secció local d'Òmnium Cultural, van emprendre un propòsit: recordar la memòria dels Màrtirs de La Gleva, i retre un merescut homenatge als combatents catalans de 1714 a les nostres contrades. Per fer-ho, per primera vegada es va dur a terme al mes de febrer de 2011 la commemoració dels Fets de La Gleva de 1714, amb la intenció de repetir anualment aquest sentit recordatori. En la segona edició, es va batre el rècord mundial d’armes d’avantcàrrega disparades seqüencialment en una edició multitudinària. Aquest any, els ajuntaments de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, han declarat la Commemoració, com a Festa d’interès local i s’ha demanat al Consell Comarcal d’Osona que sigui declarada Festa d’interès comarcal amb la perspectiva de ser-ho a nivell nacional.

Durant aquesta jornada es duen a terme un seguit d'actuacions carregades de simbolisme, amb les quals també es crea a través de l'estendard del Santuari de La Gleva (utilitzat per aquestes dates com a símbol representatiu de la Columna de combatents del Voltreganès), un enllaç entre aquesta trobada i la participació del Voltreganès a la Marxa dels Vigatans del 10 de setembre, esdeveniment per excel·lència de record del 1714 a la comarca d'Osona.

ELS ANTECEDENTS
El 6 de febrer de 2011, la secció local d'Òmnium Cultural del Voltreganès va organitzar la commemoració històrica dels Fets de La Gleva de 1714, en què un escamot de 120 soldats austriacistes van ser assassinats a l’entorn del Santuari de La Gleva el febrer de 1714 quan intentaven dificultar l’arribada de provisions a les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona.

En el decurs de l’acte hi havia previst fer unes salves d’honor amb armes d’avantcàrrega. La delegació del Govern espanyol a Catalunya ho va prohibir al·legant un informe de la Guàrdia Civil que deia que aquestes armes només es podien fer servir en festes tradicionals i que aquesta commemoració no ho era.

Tant la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya com els organitzadors van discrepar frontalment d’aquesta decisió i dels criteris emparats en una normativa estatal no adequada a la realitat catalana, que impedeixen que trabucaires participin en una celebració històrica o en un acte popular. A més, no entenien que la decisió sobre aquesta qüestió depengui d’un informe de la Guàrdia Civil. És per això que es va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una resolució de suport. Veure aquest enllaç.

En l'edició del 2012, com a desgreuge d'aquesta injustícia, es va proposar de fer el rècord mundial oficial de salves amb armes d'avantcàrrega, i això va fer que hi hagués una gran assistència de públic i notables personalitats polítiques, socials i culturals. Així, més de 4.000 persones van viure el rècord mundial de salves protagonitzat per les colles de trabucaires i de recreació històrica com els Miquelets de Catalunya. El rècord està inscrit a la World Record Academy. Es tracta d'una acadèmia dels EUA que també va validar el Lipdub per la independència.