diumenge, 22 de desembre del 2013

Presentació del projecte de variant de Balenyà

Balenyà deixarà de ser un “poble de carretera”  
Andreu Ulied

Presentació i debat sobre projecte de variant celebrat al Casal de Balenyà
l’11 de desembre del 2013, amb representants de la Generalitat de Catalunya


El passat dimarts 11 de Desembre, Xavier Flores, Director General d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, i Quirino Vila-Masana, responsable tècnic del projecte de la variant, van presentar al Casal de Balenyà les alternatives de la variant de la carretera que sortiran a informació pública a principis del 2014.
La construcció d’una variant marca un abans i un després en els pobles travessats per carreteres; per tant, les alternatives de traçat han de pensar-se bé, i tots els veïns i afectats tenen el dret d’estar ben informats per poder opinar amb coneixement de causa. Ens hem de felicitar que fins i tot abans que el projecte de la Generalitat es presenti formalment a informació pública, l’Ajuntament hagi convidat al Director General i al responsable tècnic del projecte a venir al municipi a explicar les alternatives en estudi i a respondre les preguntes dels veïns, i que ells hagin acceptat. El procés de participació ciutadana no pot començar millor.

A l’inici de l’acte de presentació, Eric Vila, Alcalde del municipi, va manifestar que alliberar Balenyà dels més de vuit mil cotxes i centenars de camions que en promig cada dia hi passen, massa sovint a gran velocitat, i urbanitzar l’actual carretera com a carrer, farà del poble un lloc més tranquil, i sobretot molt més segur per viure-hi i per treballar-hi; la qualitat de l’espai públic millorarà molt, especialment a l’entorn de l’estació, el poble serà més atractiu, i deixarà de ser un “poble de carretera”. En aquest sentit, va afirmar també Eric Vila, l’Ajuntament serà sensible amb el comerç existent a l’entorn de l’estació perquè pugui treure’n partit de la construcció de la variant, i de la millora de l’entorn urbà associada.

A continuació, Xavier Flores va explicar primer la necessitat de la variant, degut a l’elevat trànsit existent, va dir, i a les característiques que actualment té la carretera, només de 5 metres d’amplada, amb corbes tancades a esquerra i dreta dins del poble, amb un pont massa estret sobre la via del ferrocarril. Xavier Flores va presentar després les dues alternatives considerades a l’Estudi Informatiu que ha redactat la seva Direcció General: l’alternativa nord i l’alternativa sud, mostrant els traçats respectius i indicant les característiques i els costos. Ambdues alternatives donen continuïtat a les carreteres comarcals en direcció cap Taradell i Vic, o cap a Seva i el Montseny, i amb l’autovia. Cap dels dos traçats té, en principi, problemes ambientals. També va indicar Xavier Flores que a principis del 2014 s’obriria un periode d’informació pública obert a tots els ciutadans, que podran informar-se en detall a través del web del Departament de Territori i Sostenibilitat i presentar a la Generalitat les al•legacions, a títol individual o col•lectiu, que estimin pertinents; després del periode d’informació pública, la Generalitat decidirà la millor alternativa, i a continuació s’iniciarà el procés d’avaluació ambiental i la redacció del projecte constructiu, que probablement s’haurà de dur a terme per fases donada la situació financera de la Generalitat en aquests moments. L’obra podria començar, si tot va bé, d’aquí un any i mig, va concloure Xavier Flores.

A continuació, Eduard Botey, Regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, va moderar un debat recollint les preguntes i opinions expressades pels participants.  No es va dir res durant aquest primer debat que fos sobrer o inconvenient; totes les preguntes ajudaren a profundir en les moltes implicacions que un projecte tan important com la variant pot tenir en el poble, i el municipi.

Les primeres preguntes se centraren, com és natural, en el “vial perimetral” que l’anterior govern municipal va projectar.
Xavier Flores va dir que desconeixia el projecte, i Eric Vila va explicar que, efectivament, l’anterior govern municipal va encarregar un projecte de “vial perimetral” i va treballar durant molts anys buscant subvencions i establint convenis i acords verbals amb diferents institucions i particulars que contribuïssin a finançar una obra que havia de pagar-se a càrrec del pressupost de l’Ajuntament. Si l’anterior govern municipal no va aconseguir construir el “vial perimetral” en un context econòmic favorable, avui resulta totalment inviable. A més, no està gens clar que el “vial perimetral” fos la millor la alternativa de variant, entre altres coses perquè la carretera actual hagués continuat portant força trànsit i seguiria sent de titularitat de la Generalitat, de forma que l’Ajuntament no l’hagués pogut condicionar mai com a carrer; lògicament, el millor és que les variants de les carreteres comarcals les projecti la Generalitat, que és la institució que té la capacitat tècnica i la competència per construir-les i mantenir-les, i que dels carrers i de l’espai públic del poble se’n ocupi l’Ajuntament. El projecte de variant s’hagués hagut de plantejar d’aquesta manera des d’un principi.

Es va preguntar pel trànsit de camions de la fàbrica Monells, i pel pont sobre la via que havia de construir l’ADIF per eliminar l’actual pas a nivell.
Eric Vila va respondre que l’ADIF no va voler projectar ni construir un pont de les dimensions que requeria el projecte de “vial perimetral”, però després d’uns mesos de negociacions l’ADIF sí va acceptar construir un petit pont que permetés eliminar l’actual pas a nivell de la via, facilitant tant el pas de vianants i de bicicletes com de camions. ADIF ja ha començat els estudis, i el pont podria estar construit a llarg del 2014. És una actuació molt important, no cal dir, perquè tots els camions de Monells deixaran de travessar el poble i podran anar directament cap a l’autovia a través del polígon industrial. El pont tindrà poc impacte paisatgístic, per les seves dimensions més reduïdes i per la seva ubicació prop la fàbrica.

Un assistent va preguntar en relació a l’impacte econòmic sobre el comerç que podria tenir la construcció de la variant.
Si bé ningú no pot dubtar que a mig i llarg termini l’impacte d’una bona variant no pot ser més que positiu per a tothom, va afirmar Eric Vila, a curt termini és normal que hi hagi empreses i persones que puguin tenir la percepció d’un cert risc per a la seva activitat, o la seva propietat, i preocupar-se. En aquest sentit Eric Vila va comprometre’s a ser sensible amb el sector comercial. La promoció del comerç, en particular del situat a l’entorn de l’estació, ha ser un dels elements fonamentals a l’hora d’escollir la millor alternativa de les dues que proposa la Generalitat. Una vegada construïda la variant, l’entorn de l’estació ha de convertir-se en un espai públic atractiu, i de fàcil accés tant en vehicle particular com a peu i en bicicleta.

També es va preguntar sobre l’impacte de les alternatives sobre el creixement del poble.
Cap de les dues no afecta el potencial de creixement del poble, va afirmar Eric Vila. En tot cas, una vegada la Generalitat decideixi l’alternativa de variant, serà convenient ajustar el Pla General d’Ordenació Urbana, que seran ajustos mínims. Eric Vila va referir-se a la plana entre Monells i Serradases, com el sòl que més probablement primer podria desenvolupar-se, d’acord amb el planejament vigent, i va afirmar que aquest desenvolupament, previst com residencial de baixa densitat, seria coherent amb totes dues de les alternatives de variants.

L’impacte sobre el paisatge, i en particular sobre els boscos, també va ser objecte de preocupació per part d’alguns dels assistents.
La nova carretera ocuparà, en major o menor mesura, sòl actualment agrícola o forestal, i en aquest sentit l’alternativa de projecte que finalment s’adopti haurà d’inscriure’s de la millor forma possible en el territori, minimitzant les afectacions de finques i reduint l’ocupació de sòl, evitant l’efecte barrera com la intrusió visual tant com sigui possible. Va afirmar també Eric Vila que molts veïns acostumen a passejar cap a Serradasses i Sant Jaume, i que en aquest sentit l’alternativa sud podria crear una barrera, sobretot si requereix desmunts i terraplens. Els serveis tècnics de l’Ajuntament col•laboraran amb els tècnics de la Generalitat tot el possible, ja durant la fase d’informació pública de l’Estudi Informatiu, aportant informació i suggeriments.

Té sentit planificar i projectar ara que no hi ha diners?, es va preguntar també. Perquè la veritat és que parlar i somiar el que potser no pot ser crea frustració, i és millor estalviar-nos-la.
Sí, va respondre Xavier Flores, precisament és ara quan hem de planificar i projectar: hem de tenir tots els tràmits acabats en poc més d’un any per ser els primers quan comenci a ser possible invertir novament en infraestructures a Catalunya, el 2015.  Amb tot, està clar que durant molts anys no es recuperarà el ritme inversor anterior, i que les inversions que es podran dur a terme hauran de ser petites i ben dimensionades, per fases.

Es va preguntar també sobre les preferències de la Generalitat i l’Ajuntament sobre una o altra alternativa.
Si bé Xavier Flores no va decantar-se per cap de les dues en particular, si va exposar alguns criteris, bàsicament referits al cost. Primer, va dir, és preferible l’alternativa de menor cost, a no ser que tingués una funcionalitat inferior a la més cara; segon, la variant hauria de poder-se construir en fases, o per trams, de forma que amb una inversió assumible ja en el pressupost del 2015 fos ja possible començar les obres d’una primera fase. D’altra banda, és sempre preferible que la variant garanteixi la continuïtat de la xarxa viària comarcal i ofereixi itineraris que evitin que els vehicles de pas continuïn passant pel poble. En tot cas, la Generalitat no pot decidir la millor alternativa fins haver estudiat detalladament quantes al•legacions es presentin a la informació pública, per part de veïns i particulars, o de l’Ajuntament, així com els estudis d’impacte ambiental que s’han de realitzar.

Finalment, es va preguntar si seria convenient o no convocar un referèndum al poble per tal d’escollir la millor alternativa per a la variant.
Per Xavier Flores, la millor garantia que l’opinió dels ciutadans sigui consultada és el propi procés d’informació pública que la Generalitat obrirà a principis de l’any 2014 i al qual es convida a tots els veïns no només a dir la seva opinió sinó també a presentar, a títol individual o col•lectivament, si prefereixen, totes al•legacions que estimin oportunes. La Generalitat està obligada per llei a respondre a totes les al•legacions del poble, i també a les al•legacions de persones i institucions de fora del poble, perquè un projecte de carretera afecta a tot el municipi i també a la resta de municipis veïns de la comarca, a Taradell i El Brull, molt en particular, i per suposat a Tona, o a Malla, i de fet en major o menor mesura també a tots els usuaris de la carretera, siguin d’on siguin.

Eduard Botey va cloure aquest primer debat afirmant que cap poble de Catalunya al que se li hagi construït una variant se´n penedeix, i que cap poble voldria que el trànsit de pas tornés a circular pels seus carrers. Del que ara es tracte és de participar en el procés d’informació pública que obrirà la Generalitat. És important que aprofitem bé el temps abans que es construeixi la variant; l’Ajuntament, d’acord amb els veïns i els comerciants, ha de començar a pensar en les mesures de promoció comercial i de millora de l’espai públic per que el poble pugui treure, ja des d’un inici, el màxim partit de la construcció de la variant.