dijous, 19 de juliol de 2012

Sí a les EMD

Última actualització: 16 de juliol del 2012
Juanjo Cortés

Opinió Divendres 13 de juliol, com en una pel·lícula de terror de sèrie B, apareixia el ministre Montoro en roda de premsa. El Gobierno d’Espanya havia aprovat l’informe de l’avantprojecte de la Llei de Bases de Règim Local

Entre les mesures anunciades pel ministre està la de suprimir les “entitats menors i pedanies opaques i que no rendeixen comptes”. A la nota de premsa de Moncloa aquest anunci es plasmava en la supressió de les 3.725 Entitats d’Àmbit Territorial Inferior al Municipi (EATIM). Entre les EATIM hi ha parròquies rurals, consells, entitats locals menors, entitats locals autònomes o entitats municipals descentralitzades (EMD). A Catalunya les EMD són 63, mentre que a altres llocs estan molt més inserides en la realitat territorial i històrica. Per exemple, a Lleó hi ha 1.234, a Burgos 653, a Navarra 351 i a Àlaba 336.



A diferència de les altres, les EMD catalanes estan reconegudes per l’Estatut. No va ser una tasca fàcil, el juny de 2005 en ple debat parlamentari sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es va celebrar a Valldoreix el III Congrés d’EMD de Catalunya, on es va veure la importància del reconeixement estatutari de les EMD. La presidenta de l’Agrupació d’EMD de Catalunya (AEMDEC) i presidenta alhora de Valldoreix, Montserrat Turu, va assumir l’encàrrec dels congressistes d’incloure les EMD en l’Estatut.



La tenacitat i lideratge amb el que la Montserrat Turu va assumir el repte la portaren a entrevistar-se amb diferents grups parlamentaris, amb el president del Parlament i amb qui va fer falta. El resultat final va ser l’article 86.7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que estableix: "Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència."



En aquell moment ja va semblar que s’assolia una fita històrica per les EMD. Ara amb el pas del temps, i amb els huracans recentralitzadors que estem vivint, potser el reconeixement estatutari de les EMD s’ha convertit en la garantia de la continuïtat dels governs locals més propers als ciutadans.



No sé ben bé a que es refereix el ministre Montoro quan parla “d’administracions opaques i que no rendeixen comptes”, però el que sí tinc clar és que a Catalunya gairebé totes les EMD són administracions que compleixen amb les seves obligacions vers les administracions supramunicipals. Tinc clar que les EMD són una garantia de gestió del territori rural, que garanteixen la identitat dels pobles, que són part essencial de la nostra història i que són necessàries pel bon funcionament dels pobles. Les EMD són exemple de democràcia directa a través dels Consells Oberts. Les EMD són l’exemple de com molts polítics treballen de manera totalment altruista en benefici dels seus veïns i dels seus pobles.



La supressió de les EATIM no suposarà cap estalvi. Ben al contrari, servirà per empobrir molts pobles i ajudarà a despoblar nuclis rurals. No sé si desapareixeran moltes EATIM, o si aquestes tenen futur en la reordenació territorial d’Espanya. El que si sé és que a Catalunya molts pobles no tindran futur si no continuen sent una EMD o no assoleixen convertir-se en una EMD.



Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/07/si-a-les-emd-8549.php